Steven Coffey

Fa poc vaig conèixer un estudiant de Polítiques que va venir a entrevistar-me per un treball. Al final de l’entrevista em va dir que volia ser polític. Que si podia donar-li algun consell. Vaig riure, però no gaire, perquè no volia que pensés que reia d’ell. No me’n reia. Però em va fer gràcia que plantegés amb tanta transparència la seva ambició. Jo no et puc ajudar. Però tu ets política! Hòstia santa! Ho soc? Ho soc, sembla que sí que ho soc. És evident que ho soc.

Em vaig estalviar el discurs clàssic on el polític maleeix la seva feina i es lamenta dels costos que té. Tenia davant meu algú, amb ulls delerosos, que demanava com podia arribar a fer la meva feina. Em sembla que no som conscients que no podem queixar-nos. I és insultant i de mal gust que els polítics ho facin. He triat on vull ser i si no m’agradés, doncs marxaria. I va sent hora de reconèixer que si aquests que tant es queixen o se’n lamenten visquessin la política com un martiri real haurien marxat ja. Fem la nostra feina, que té els costos que nosaltres hem volgut assumir. Sense més. No ens queixem.

Així que li vaig dir que anés fent el que li agradés, que no tenia gaire idea de com algú pot arribar a ser polític, que no ho sabia, però potser sí que en sabia una mica més sobre què hauria de fer si s’hi trobés. Que mirés de tenir una vida normal. Una vida normal amb amics que no es dediquessin a la política, que ni tan sols fossin a cap partit polític, que ni tan sols votessin el seu partit polític. Que si arribava a ser en algun partit, que aprengués a dosificar les reunions internes i que es dediqués a quedar amb gent que li expliquessin coses, que s’atrevís a anar a esdeveniments dels que no conegués absolutament res ni ningú. Que s’ho mirés tot amb gran curiositat i ganes d’aprendre. Que per fer política un ha de ser, primer de tot, feliç. Si no ets feliç, és difícil que puguis arribar a ser generós. I això només t’ho dona la distància. En general, per fer política el millor consell és que la política no ho sigui tot a la teva vida i que acabis buscant aquell equilibri màgic on posar-hi certa perspectiva et dona la passió i el coratge necessari per continuar-la fent tan bé com pots.

Em sap greu ser tan poc útil donant consells.