Elisenda Alamany (Sabadell, 1983) va ser de les primeres persones a ERC que van veure venir que Ada Colau acceptaria els vots de Valls. Isospita que aquesta aliança es pot fer extensible a altres institucions.

Ja han digerit el pas a l’oposició?

Fa un mes just que vam guanyar les eleccions. No parlaria de digestió, però sí que tenim la sensació que s’ha perdut l’oportunitat que la capital de Catalunya estigués governada per dues forces sobiranistes, d’esquerres i progressistes. I això deixa un sentiment agredolç.

¿Quan va intuir que podia passar el que va acabar passant?

Quan l’endemà de les eleccions Iceta diu “Faré tot el que calgui perquè no hi hagi un alcalde independentista” es remou alguna cosa. Però no esperàvem que Colau, que havia dit que no es prestaria a cap operació, participés en un cordó sanitari contra l’independentisme.

Colau l’ha decebut personalment?

No em plantejo si les persones ens deceben en termes personals pel que són decisions polítiques. El dissabte de la investidura es confirma el que alguns dèiem des de feia temps, que hi havia una certa deriva que allunyava els comuns dels seus valors originals. Al final ens hem trobat amb una operació orquestrada per Iceta, que necessitava algú que li fes de mercenari i prestés uns vots, i la senyora Colau fent de mal menor de l’establishment.

Però és una decisió avalada per la militància de BComú.

Sí, en una proporció de 70-30. Acaben triant el PSC de soci, però crec que tindran dificultats i discrepàncies per tirar endavant qüestions estratègiques de ciutat. I també serà un govern aïllat del moment excepcional pel qual passa Catalunya.

¿El pas de Corbacho a Cs complica més les coses a Colau?

La majoria de la investidura al cap de pocs dies ja no existia. Per tant, s’ha abocat el govern de la ciutat a incertesa, inestabilitat i aïllament.

Per als comuns hi havia un incentiu molt important, que era l’alcaldia.

Esclar. Era la clau de totes les no negociacions. Bàsicament van ser trobades en què els comuns estaven amatents a les nostres propostes, però, al marge de qui podia fer alcaldessa Colau, no es van posar sobre la taula altres qüestions que per a nosaltres eren fonamentals.

Valls ha fet una bona jugada?

El que em sap greu és que Barcelona va tombar les expectatives de Valls a les urnes i, en canvi, Colau l’ha fet protagonista.

¿L’estratègia negociadora d’ERC va ser correcta?

Vam ser generosos i vam oferir un govern 50% ERC – 50% comuns amb una vicealcaldia per a Colau. Davant d’aquesta proposta va venir el silenci, perquè BComú havia decidit que volia el PSC de soci. ¿Autocrítica? La ingenuïtat. No esperàvem que una força de la nova política acabés fent el que tradicionalment ha fet la vella: dir una cosa en campanya i després fer-ne una altra.

Què passarà a la Diputació?

Ho desconec, però penso que l’aliança antinatura de l’Ajuntament pot acabar reproduint-se. I això no desfà la lògica de blocs, sinó que és una aliança que fa un cordó antiindependentista.

Colau pot pagar-ho electoralment?

Des del 21-D hi ha una deriva d’aquest espai per desconnectar-se de la realitat i fa que la gent marxi. I això es tradueix en els resultats.

El seu fitxatge no va ajudar a greixar les relacions amb els comuns…

No m’agrada parlar en termes de fitxatge. Si no pots representar els principis que van donar sentit als comuns a la teva organització toca moure’s i trobar aliances.

¿Els insults masclistes a Sant Jaume contra l’alcaldessa fan mal a l’independentisme?

No diuen tant de l’independentisme, sinó de la societat en què vivim, que és masclista i heteropatriarcal. I Ernest Maragall va ser contundent en la seva condemna.

Quina oposició farà ERC?

Fiscalització de l’acció de govern i arribar allà on les discrepàncies del govern no arribaran. Però també tindrem una actitud proactiva i col·laborativa quan calgui.